Manifest

La millor política social: no alçar els preus dels serveis bàsics per sobre de l’IPC en època de crisi

La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) ha engegat aquesta campanya per denunciar públicament que el moviment veïnal català rebutja l'alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics tals com l’electricitat, el subministrament d’aigua, el transport públic, els peatges, etc... Serveis que per la seva funció social, els seus preus estan regulats per l’administració pública, i que aquest any, marcat per la crisi econòmica, s’han augmentat molt per sobre dels increments salarials de la majoria dels treballadors i treballadores.

Pensem que en aquest període, en el qual l’atur ja afecta a l’11,8% de la població catalana (455.800 persones), la millor política social que haurien d’haver aplicat les administracions públiques hagués estat la de congelar els preus d’aquests serveis, que paguen d’igual manera els veïnes i veïnes amb menys poder adquisitiu que les persones que tenen més ingressos.
La CONFAVC rebutja:
1.- L’alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics, tals com:
- L'electricitat: S’ha pujat fins ara un 3,4%, després de desmesurats augments
d’un 11% l’any passat, i a l’espera que durant aquest any se n’aprovin més.
- L’aigua: L’alça del preu de l’aigua s’ha generalitzat també a tot Catalunya, ja que el
nou cànon, aprovat per l'Agència Catalana de l'Aigua, ha augmentat un 5,3%. A
aquest increment se li ha sumat la pujada de les tarifes a molts municipis de
Catalunya. Per exemple, a l’àrea metropolitana, la suma dels increments del
rebut arriben a un 8%.
- La brossa: un 7% a l’àrea metropolitana.
- Els transports públics: els bitllets de Rodalies i mitja distància, un 6 i 5%.
- Els transports públics metropolitans: La mitjana de les tarifes, un 4,7%.
-Els peatges: Un 4,6% els de la Generalitat i un 4,4 % els estatals (AP-7, AP-2).
2.- Els increments de les taxes, tarifes i impostos aprovats en els darrers
pressupostos dels ajuntaments i entitats públiques de Catalunya han estat superiors
al 4,5% de mitjana, i erosionen la qualitat de vida de la majoria del veïnat. Una
fiscalitat indiscriminada basada, sobre tot, en els impostos indirectes. (Llegir sencer)